dijous, 19 de març del 2009

Una article interesant sobre la poesia en l'escola

LA POESIA A L'ESCOLA


Un temps a l'escola s'aprenien poesies de memòria, n'apreníem, i potser les que més m'agraden, de totes les poesies que he arribat a llegir en aquesta vida, són les que vaig aprendre de memòria en els meus temps escolars. És clar que vaig tenir sort: les poesies que em feren aprendre eren La Serra, El Pi de Formentor, La Balenguera, d'altres coses de Joan Alcover i de Costa i Llobera, La Colcada de Pere d'Alcàntara Penya, Porqueret de la pellissa de mossèn Riber, tot allò que fa part del que, abusant un poc del terme, podríem anomenar literatura nacional de Mallorca.
Després, anant el temps, la poesia se'n va anar de l'escola: deien que allò eren exercicis memorístics sense sentit i que no treien cap enlloc. Pobra, blasmada i desventurada Memòria! Però bé que en va treure revenja, d'aquest injustíssim greuge, la Memòria: com més anava, més poca cosa sabien, la gent que sortia de les escoles, dels instituts, de la Universitat. Perquè l'aprenentatge, el coneixement de la Poesia suposa el coneixement de tota la matèria de la saviesa humana: de la Matemàtica, de la Física i de la Química, de la Biologia, de la Geologia, de la Geografia i de la Història i fins i tot de la Llengua i la Literatura.
Em direu que faig enginyosos jocs de paraules, i l'errareu. Hi ha una veu comuna que tots entenem perquè és de tots: el matemàtic que sap i entén La vaca cega és capaç d'explicar la més complicada fórmula de la Informàtica al més negat dels seus auditors i fer-se entendre; un economista farà entenent el que és una lletra de canvi si ha llegit L'Atlàntida; un físic que conegui la poesia de Foix o d'Espriu farà entenents sense esforç les equacions més abstruses de la Física nuclear; i cal ésser un bon lector de Poesia per donar a conèixer, amb claredat i sense dubte, la Lingüística estructural i els nous corrents de la Crítica literària. Ah, sí! Tot coneixement suposa una comunicació; els coneixements incomunicables no existeixen perquè no serveixen de res: són com els que tenen aquells savis dolents de les pel•lícules, que sempre acaben perdent perquè es volen fer els amos del món quan no són ni els amos d'ells mateixos. I la comunicació no és possible més que a través d'un llenguatge comú, d'un llenguatge que ens agradi a tots perquè tots l'entenguem, no solament com a llenguatge funcional, per comunicar-nos elementalment els goigs menuts i les perites misèries de la vida, sinó com a llenguatge d'alta bellesa i de significat profund, que ens remogui el fons de la nostra ànima, on sol estar colgada la saviesa, sense que ho sapiguem ni nosaltres mateixos, perquè, dormida ella, no l'hem anada mai a despertar.
Ben arribada sigui, doncs, la poesia a l'escola. Que els nostres escolars escoltin i aprenguin aquesta veu que ens uneix, que ens procura la comunicació profunda que ens cal, no ja com a gent que accedeix, per graons comptats, a la cultura, sinó simplement com a poble. Que les paraules dels nostres poetes ens ajudin a saber i a entendre, perquè en les hores decisives, donant-nos, en nom de la Poesia, estretament les mans, ningú no pugui fer enrera el nostre pas que avança cap al coneixement, cap a la comunicació, cap a la llibertat.

Preparació d'una obra de teatre


Text o guió
Abans de treballar el guió teatral cal fer-se una idea clara de la totalitat de l'obra i de cada escena. Veure quins objectius pretén, a més del divertimento propi de l'acció teatral, perquè a l'hora de treballar amb els alumnes es pot mirar de sintetitzar i no carregar massa el temps de la representació. És a dir, que si alguna escena es pot suprimir sense alterar el missatge, és millor saltar-la i escurçar el temps de l'obra. L'adaptació resultant però, ha de ser un tot global, de manera que no quedi trencat el resultat final.


Moviment escènic
Cal estudiar els moviments que faran els actors a l'escenari; per on entraran i sortiran a escena, com es mouran per l'espai escènic. Per ajudar-vos , es poden fer esquemes dels moviments dels actors sobre un dibuix de l'escenari i practicar-los des del primer moment durant l'assaig, per evitar errors posteriors i que agafin mals costums i siguin difícils d'evitar-los més tard.

Càsting o repartiment de papers
Després de tenir la idea clara de cada personatge cal repartir els diferents papers entre els alumnes.Cal veure les possibilitats i les característiques de cada noi i noia: el seu aspecte físic, la veu, l'expressió corporal. És el moment de fer exercicis d'expressió corporal i oral, de millorar la dicció. De vegades ells mateixos veuen les possibilitats de cadascun.Després de veure el rendiment de cada alumne es poden repartir els papers i, si cal i el paper ho permet, fer algun reajustament. (Per exemple si un personatge és masculí però pel seu caràcter s'avé més al d'una alumna o bé no tenim prou alumnes masculins actors, si el paper del personatge de l'obra és indiferent segons el sexe, és millor que el personatge es transformi en femení que no posar bigotis o característiques masculines a l'actriu).
Treball de la veu i del cos:
Per exercitar la veu cal fer pràctiques de dicció i vocalitzar bé les paraules. Llegir en veu alta sense córrer i que s'entenguin correctament totes les paraules i frases del text; és el moment de treballar el vocabulari perquè tot el text sigui entenedor i els actors sàpiguen agafar el sentit de les frases. Així si, en algun moment no es recorden del text poden improvisar i no quedar-se tallats.Pel que fa al cos, cal posar atenció a lligar el que es diu amb el gest sense que aquest sigui exagerat i artificial. No han de declamar ni bellugar excessivament els braços ni les cames; s'ha d'aconseguir que actuïn de manera natural amb els gestos segons el que expressi la frase.Va bé en aquesta fase, fer exercicis d'expressió corporal, de mim, per fer acostumar els alumnes a donar expressió a la cara segons l'estat d'ànim del personatge en cada situació.

Assaigs
Els assaigs de l'obra es començaran quan hagin practicat ja uns quants exercicis d'expressió oral i corporal i és convenient no deixar-los mentre duri l'assaig.Al principi actuaran amb el text a la mà per si no el recorden i paulatinament l'hauran d'anar deixant fins memoritzar tot el text. És molt important que els alumnes entrin dintre del personatge i dels sentiments o sensacions que se suposa que té. No han de memoritzar el text sense cap sentit sinó fixar-se en tot el seu contingut i fer algun exer-cici d'improvisació, és a dir de variar alguna frase o paraula del text que signifiqui el mateix que l'original. També és molt important que si s'equivoquen en el text o en al-guna situació no riguin (cosa freqüent entre els nois i noies més joves) si la situació no és còmica. Cal entrar en la situació de l'escena i no només memoritzar. Haurien de poder arribar a saber salvar una situació d'equívoc sense necessitat que algú els apunti des de darrere de les cametes. (No s'hauria d'apuntar els actors perquè si es fa s'acostumen a la veu que se'ls avança i es perden sense remei si no la tenen. A més de vegades, el dia de la representació, a la sala, se sent més l'apuntador que no els actors).Cal fer un assaig general quan ja s'han assajat diverses vegades les diferents escenes, si pot ser a l'espai on s'ha d'actuar i amb gairebé tots els elements que formen part de l'obra) de la totalitat de l'obra, sense interrupcions, per veure com queda en conjunt.

Escenografia
Mentre duri la temporada d'assaig podeu anar pensant en l'escenografia que més us agradaria per a l'obra. A més mentre els actors assagen és quan venen les idees que millor es poden adaptar a la situació que volem crear a l'escena.Els decorats poden ser de diferents materials i emprar diferents tècniques. Fins i tot en alguns moments i si tenim molts alumnes disponibles alguns d'aquest alumnes po-den fer d'algun element del decorat, per exemple d'arbre, de roca, de flor, etc.Cal preparar també l'atrezzo i tenir-lo a punt per al moment de la representació.Cal preveure, per altra banda, la il·luminació que necessitarem a l'escenari per realçar una part del decorat o del que més ens convingui. Tots els canvis o modificacions de llum s'han d'anotar detalladament al lloc del guió que convingui, perquè el tècnic de llums (si és el cas) amb el guió al davant, sàpiga quan ha de fer el canvi de llums.


Vestuari
Cal buscar la manera més idònia de representar un personatge concret amb el vestit tenint en compte el principi de l'element suggerent, és a dir que no cal gran sofis-ticació (si el paper ho demana ja és un altra qüestió) en el vestit sinó buscar els elements essencials i diferenciadors de cada personatge per representar-los.

Maquillatge
El fet de maquillar la cara dels actors té dos motius bàsics: per eliminar els reflexos dels focus a la cara i per destacar l'expressivitat del personatge, tenint en compte que alguns espectadors veuran la representació de lluny.Es poden fer algunes proves durant algun assaig i veure a distància com es veu l'expressió de la cara. Un cop s'ha decidit quin és el que s'escau més bé a cada personatge el més convenient és tenir persones grans que ajudin el dia de la representació a maquillar els actors o bé, si són grans els alumnes, quedar perquè es maquillin entre ells.

Música i so
En alguns moments de l'obra caldrà que hi poseu música d'ambientació que precedeix i prepara l'escena. Cal buscar una música adequada a la situació que es vol crear. En aquest sentit és més convenient una música instrumental. S'haurà de buscar tants fragments com creguem necessaris per a les diferents situacions i tenir-les enregistrades de manera que el dia de la representació sigui fàcil trobar cada peça en el moment oportú. Si a l'obra hi ha sons especials també caldrà enregistrar-los a partir de discos d'efectes especials que es poden trobar al mercat o als centres de recursos.Les entrades de música o de sons també cal que es tiguin anotats detalladament al guió de l'obra i passar-ne una còpia a la persona ( si la tenim) que ens ajudi en el so el dia de l'assaig general i de la representació.